La regulació del turisme actiu a través de les comunitats autònomes sense una normativa bàsica i comuna a nivell nacional produeix una disparitat de criteris que afecten tant els usuaris com les empreses.
Les activitats de turisme actiu en l'àmbit nacional són regulades a través de les diferents comunitats autònomes de cada regió, les quals han legislat a través dels seus propis decrets llei els deures i les obligacions de les empreses per poder promoure aquestes activitats.
Un decret per comunitat i una disparitat de criteris sense precedents per a unes mateixes activitats, sense deixar de banda el fet paradoxal que, tot i haver-hi normatives diferenciades per Comunitats, una empresa censada per exemple a la comunitat autònoma de Galícia que compleix amb les exigències legals del Decret llei de la dita autonomia, pugui desplaçar-se al Principat d'Astúries a desenvolupar les mateixes activitats sense haver de complir amb el Decret Llei del Principat d'Astúries. Aquest pot exigir més o menys grau de compliment en matèria de formació, seguretat i cobertura asseguradora per als participants.
La inexistència d'un decret llei a escala nacional que estableixi unes bases reguladores bàsiques i mínimes en l'exercici del turisme actiu a Espanya està causant veritables desequilibris entre les empreses del sector com, per exemple, en matèria asseguradora.
El poder legislatiu té l'obligació de regular les activitats de turisme actiu garantint la protecció total dels usuaris, per això ha de garantir una cobertura mínima d'indemnització per danys i perjudicis provocats en la realització d'aquestes activitats d'aventura i turisme actiu, així com la necessitat d'incloure una quantia mínima de cobertura de despeses d'assistència sanitària per poder fer front als accidents produïts, siguin fortuïts o per negligències.
D'aquesta manera, l'usuari podrà exercir les activitats amb seguretat i alhora el servei sanitari de cada comunitat autònoma podrà derivar les despeses assistencials, quan hagin estat produïts en l'exercici d'una activitat mercantil, a les empreses que han de fer front a aquestes despeses a través de les companyies asseguradores que hagin subscrit aquests riscos.
Així, doncs, els decrets de les diferents comunitats autònomes s'han de centrar a establir un capital mínim que ofereixi als usuaris una indemnització suficient en cas d'haver patit danys i perjudicis.
Aquesta cobertura s'ha de traduir en la contractació de una assegurança de responsabilitat civil i oferir cobertura d'assistència mèdica en cas d'accident, ja sigui mitjançant una assegurança d'assistència o una assegurança d'accidents. Aquest darrer ofereix a més de la cobertura dassistència mèdica garanties addicionals de defunció i invalidesa.
Continguts del post
Exemple d'una interpretació dolenta del decret
Un dels decrets de les diferents comunitats autònomes que està produint un desequilibri important entre les empreses del sector és sens dubte el del Principat d'Astúries, concretament el decret 111/2014, de 26 de novembre, de turisme actiu.
El motiu no és una exigència a nivell asseguradora desmesurada, ni tampoc per contenir alguna incongruència en el redactat del Decret, com pot passar en certes ocasions. En aquesta ocasió el desequilibri ve determinat per una mala interpretació del Decret de manera generalitzada de l'administració pública en el control del compliment d'aquest Decret.
Si analitzem el Decret 111/2014 en matèria asseguradora, a l'article 12.1 s'hi indica:
Les empreses de turisme actiu han de disposar d'una pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil amb una cobertura mínima de 300.507 euros, sense que la franquícia sigui superior a 602 euros, i una pòlissa d'assegurança, assistència o accident amb una quantia mínima de 30.050 euros, sense que la franquícia superi els 602 euros. Aquestes quanties poden ser modificades per resolució de la Conselleria competent en matèria de turisme.
No obstant això, les empreses que ja estiguin legalment establertes en altres comunitats autònomes i exerceixin la seva activitat al territori del Principat d'Astúries només han de complir els requisits establerts al lloc d'origen en matèria d'assegurances.”
Què passa amb la legislació al Principat d'Astúries?
Tal com podem apreciar, el legislador estableix un límit de 300.507 € en matèria de Responsabilitat Civil, a parer nostre una quantitat insuficient per a possibles accidents d'envergadura. A més, ofereix la possibilitat a les empreses de subscriure una assegurança d'assistència o accident per una quantia mínima de 30.050 €.
Clarament la intenció del poder legislatiu, respecte a donar l'alternativa de la contractació d'una assegurança d'accident o assistència, no és altra que garantir la cobertura d'assistència mèdica als usuaris, traslladant així les despeses mèdiques derivades d'aquestes activitats mercantils a les companyies asseguradores.
La llei del contracte de l'assegurança 50/1980, a la secció tercera, articles 100 al 104, defineix les cobertures de l'assegurança d'accidents, i a la secció quarta articles 105 i 106 defineix les assegurances de malaltia i assistència.
Òbviament les garanties d'aquestes assegurances conflueixen en la cobertura d'assistència mèdica, en totes dues la contractació de les pòlisses esmentades pot garantir aquesta cobertura d'assistència mèdica.
Dit això i tornant al Decret 111/2014, una empresa censada al Principat d'Astúries que contracti una assegurança d'assistència amb un límit de 30.050 € (no inclou cobertures addicionals d'accident per mort o invalidesa, només ofereix cobertura d'assistència) complirà escrupolosament amb aquest Decret, de la mateixa manera que si aquesta empresa contracta una assegurança de la modalitat d'accidents, que inclou cobertures addicionals a l'assistència mèdica, com la mort o la invalidesa, hauria de complir aquest Decret sempre que la cobertura d'assistència mèdica sigui igual o superior als 30.050 € requerits, independentment del capital assegurat per mort o invalidesa.
Són cobertures addicionals que no s'inclouen a l'assegurança d'assistència, recordant la intenció del legislador en la promulgació de la llei de donar cobertura a l'assistència mèdica, per això és possible la contractació d'aquesta garantia a través d'una assegurança específica d'assistència o mitjançant una de les possibles garanties de l'assegurança d'accidents.
Una mala interpretació de la llei
Des del nostre punt de vista el Decret és clar: una empresa pot comptar amb una assegurança d'assistència amb una quantia de 30.050 € o bé amb una assegurança d'accidents que ofereixi una cobertura de 3.005 € per mort, 6.010 € per invalidesa i 30.050 € per assistència; a ambdós casos l'empresa compleix amb allò que s'exigeix, fins i tot la segona opció beneficia l'usuari respecte a la primera.
Tot i això, és cada vegada més habitual trobar-nos amb requeriments de les administracions públiques del Principat d'Astúries sol·licitant l'ampliació addicionalment a les assegurances d'accidents en els límits per defunció i invalidesa a 30.050 € Amb aquesta pràctica l'administració pública no està actuant d'acord amb la llei sens dubte, i ofereix un perjudici econòmic a les empreses, les quals es veuen obligades a ampliar les seves assegurances, segons el nostre parer, per una aplicació errònia de la llei derivada d'una mala interpretació de les autoritats.
Addicionalment, el Decret 111/2014 no obliga les empreses censades en altres comunitats autònomes que exerceixen les seves activitats a la comunitat a complir els requisits exigits en matèria asseguradora, constituint-se per part de l'administració pública un veritable cas de competència deslleial en contra de les empreses censades en la seva pròpia autonomia, cosa que no deixa de ser com a mínim sorprenent.
És important reiterar que el Decret Asturià de turisme actiu no estableix un requisit diferent al de les altres comunitats autònomes, que sol·liciten cobertures de responsabilitat civil i assistència mèdica.
Tot i això, és la mateixa administració a través dels requeriments sense fonaments realitzats a les empreses que exerceixen les activitats de Turisme Actiu que, per una mala interpretació de la Llei, està obligant a ampliar les seves assegurances amb garanties addicionals no sol·licitades al Decret, implicant d'aquesta manera sobrecostos en matèria asseguradora majors al 50%, creant-los un perjudici econòmic, sent desafavorides en l'esforç de les seves funcions i provocant un encariment dels costos d'execució de les activitats.
Això porta a les empreses censades a la comunitat autònoma d'Astúries a haver de competir amb aquests agreujaments al seu propi territori autonòmic davant d'empreses censades en altres comunitats que puguin exercir les seves activitats al Principat d'Astúries amb un cost d'execució menor.
