En aquest mateix blog hem parlat en alguna ocasió sobre què és l'esport d'aventura, i hem acabat per concloure que és aquell segment esportiu en què el factor risc sempre és present, sigui en menor o major mesura. Segons la RAE, l'esport de risc consisteix en la pràctica d'una activitat física que suposa un gran perill.
No obstant això, la gamma esports de risc és molt extensa i no tots els esports de risc impliquen el mateix grau de perillositat.
Això ens porta a preguntar-nos quin és l'esport extrem més perillós? Per què hi ha persones que decideixen aficionar-se als esports més difícils del món? És ben sabut que l'ésser humà se sent atret per tot allò que implica risc, novetat i fins i tot una mica de por; però algunes activitats extremes només són aptes per als més atrevits.
Continguts del post
Esports de risc: per què tenen tants adeptes?
Si bé és sabut que els esports de risc són perillosos, també cal valorar-ne els beneficis. Com a tot, l'aventura també té avantatges i inconvenients. En aquest sentit, els esports extrems ens empenyen a superar les nostres pors, a explorar els nostres límits i a fer-nos sentir més capaços que mai. Ens ajuden a fixar noves metes i, a més, comporten la infinitat de beneficis intrínsecs de l'esport (salut física, salut mental, prevenció de malalties cardiovasculars…). Els sobresalts, l'adrenalina i les noves experiències ens fan sentir vius, i ajuden el nostre cervell a canalitzar millor les emocions. Tot això, sense parlar que la majoria d'esports de risc que coneixem es desenvolupen al medi natural, i solen ser claus per conèixer paratges increïbles, cims altíssims o cascades de somni. Necessites més motius per saber per què les activitats de risc tenen tants adeptes?
Els beneficis de practicar activitats extremes
Els esports perillosos també tenen beneficis per als que els practiquen. Hem avaluat quins són els més comuns segons expliquen els experts en psicologia de l'esport i els hem recollit a continuació.
- Les activitats extremes ajuden a millorar la gestió de la por: els qui practiquen esports extrems sovint saben revertir la por i convertir-la en una experiència positiva. És normal paralitzar-se per por alguna vegada, però en situacions extremes en què no hi ha més opció que seguir, la por es pot convertir en una cosa positiva. Prova-ho!
- Augmenten l'autoconfiança: les activitats extremes solen obligar-nos a superar desafiaments físics. Un cop superats, aquests desafiaments es converteixen en objectius aconseguits i metes assolides. En aquest moment el nivell d'autoconfiança augmenta, la qual cosa té un impacte positiu en altres aspectes de la vida diària. Això sí, cal tenir en compte que l'autoconfiança és un procés.
- Augmenten la capacitat de concentració: fins ara hem parlat dels límits físics però, què passa amb els límits mentals? Els esports extrems també ens fan enfrontar-nos a grans reptes amb la ment. Per no perdre la calma en determinades situacions, el millor és mantenir la concentració i evitar així que el cap ens jugui males passades.
- Són un motiu per sortir de la rutina: no ens enganyem, la rutina pot esdevenir una tortura per a moltes persones. Sortir-ne és molt més fàcil del que creiem: un trekking d'un parell de dies, una activitat fora del comú amb els amics o un salt en paracaigudes; tu tries. Una activitat extrema pot marcar un abans i un després a la teva existència, no creus?
- Ajuden a alliberar endorfines: és ben sabut que l'esport ens ajuda a alliberar endorfines i eliminar tensions, de manera que ens fa sentir més feliços i relaxats. Amb els esports de risc, l'alliberament d'endorfines es multiplica per mil. Això fa que creixi la sensació d'adrenalina, motiu pel qual molts esportistes d'aventura estan totalment enganxats.
- Milloren l'estat físic de les persones: l'esport és sinònim de salut, no cal que t'expliquem gaire més. Els esports extrems són una bona excusa per mantenir-se en bona forma i sens dubte són molt més entretinguts que una rutina qualsevol entre les parets d'un gimnàs. Si voleu cremar calories, no hi ha res millor que un esport d'aventura.
Ara que ja coneixes algunes dades més sobre els esports considerats de risc, t'atreveixes a descobrir quins són els esports de risc més durs del món? Segueix llegint aquest post i no et perdis cap detall. És increïble allò que l'ésser humà pot aconseguir!
Els esports més extrems del món
1. Paracaigudisme
Imagines llançar-te des de dalt de l'atmosfera i poder recórrer metres i metres en caiguda lliure, però suavitzar la caiguda i sobreviure? El paracaigudisme és aquest esport en què es fa servir un paracaigudes per poder saltar des d'un avió, avioneta o helicòpter i suavitzar la caiguda.
Al paracaigudisme esportiu, els paracaigudistes planegen durant la caiguda lliure i abans d'obrir el seu paracaigudes; de manera que gaudeixen perfectament de les dues fases d'aquesta activitat: el descens lliure i el vol amb paracaigudes. Alguns són fins i tot experts en acrobàcies i tenen tanta experiència que fan del cel la seva segona llar.
2. Bungee jumping
Molt similar al pònting, el bungee jumping és un dels esports extrems més perillosos del món. Consisteix a fer un salt al buit des d'una alçada considerable. El que el diferencia del pònting és que durant la caiguda es produeixen oscil·lacions perpendiculars al terra, provocades pel retrocés de la goma elàstica.
En aquest sentit, el salt al buit es fa des d'una plataforma o grua (no des d'un pont), on s'està lligat gràcies a una corda elàstica que subjecta els turmells de la persona.
Sabies que aquest esport va néixer d'un ritu indígena a les Antípodes? Aquesta és sens dubte una de les activitats més extremes del món i no és apta per a qualsevol.
3. Salt Base o wingsuit flying
Winglfly o wingsuit flying és el nom que rep un dels esports de risc més perillosos del món. El wingsuit és un vestit amb ales que s'utilitza per planejar, i funciona de manera semblant a un paracaigudes. La gran diferència és que aquí el salt al buit es realitza amb el vestit posat, i en aquest rau tota la importància.
Aquest vestit aeri permet sobrevolar paisatges increïbles com si fos un ocell, encara que aquesta activitat no la pot fer qualsevol. L'objectiu del vestit és disminuir el desplaçament vertical provocat per la força de la gravetat i afavorir el moviment horitzontal. De fet, aquest és el sistema pel qual es regeixen les ales de les aus o les ales d'un avió, entre d'altres. Aquesta activitat suposa una dosi d'adrenalina increïble per als que la practiquen. T'atreviries a saltar?
4. Escalada sense corda
Una autèntica bogeria. Ja ho va retratar el documental Free Solo (2018). Aquesta és sens dubte una de les pràctiques esportives més extremes que es poden fer a la muntanya, fins al punt que és totalment incomprensible com algú pot arriscar la seva vida d'aquesta manera. L'escalada sense corda no és gaire més que allò que el seu nom indica. Com saps, a l'escalada en roca “tradicional” els escaladors van com a mínim en grups de dos, ja que algú actua com a assegurador per garantir que la corda que subjecta a l'escalador que va en primera posició farà la seva feina.
A l'escalada sense corda no hi ha segon escalador, i tampoc corda, ja que aquesta no tindria sentit si no hi hagués ningú que la subjectés. El que sí que és cert és que els que trien escalar d'aquesta manera probablement coneixen les vies perquè anteriorment les han fet a través del mètode tradicional. Tot i això, no et sembla una bogeria?
5. Parkour
Segurament has vist vídeos de persones que salten murs i fan acrobàcies en baranes i parets. Però què passa quan aquests salts es fan en edificis de metres i metres d'alçada? El parkour és una disciplina purament física basada en la capacitat motriu dels qui la practiquen. Se sol desenvolupar al medi natural o a ciutats amb edificis, murs i parets que permetin superar obstacles.
6. Parapent
El parapent és en realitat una modalitat de paracaigudisme esportiu, que consisteix a llançar-se corrent des d'un penya-segat amb un paracaigudes ja desplegat. Aquest artefacte permet fer un descens controlat aprofitant els corrents d'aire per sobrevolar paisatges increïbles. Realment, un parapent no és més que una aeronau lleugera que funciona sense motor, és a dir, que només depèn de les cordes i la tela.
El millor del parapent, com el paracaigudisme, és que es pot practicar sense tenir experiència gràcies als instructors que es dediquen a aquest tipus d'activitats d'aventura. T'animes a tastar aquest esport de risc? L'adrenalina està assegurada!
7. Alpinisme
L'alpinisme, també conegut com a muntanyisme, té l'objectiu principal d'assolir el cim d'una muntanya determinada. A simple vista pot semblar una activitat comuna que no implica gaire risc, però tot es complica quan entren en joc factors com la neu, el gel o l'escalada. De fet, molts dels reptes d'alpinisme més significatius de la història han fet que moltes persones perdin la vida a les muntanyes.
Conèixer la muntanya i comptar amb una bona preparació física, a més de saber escalar i disposar d'un bon equip, és fonamental per poder practicar alpinisme. Aquesta disciplina esportiva pot passar desapercebuda, però és una de les activitats més extremes i més practicades del món.
8. Ràpel
El ràpel és un sistema de descens per superfícies verticals (naturals o artificials) mitjançant l'ús de cordes tècniques. De fet, el ràpel pot ser necessari en altres pràctiques esportives com l'alpinisme o l'escalada esportiva, però n'hi ha que prefereixen practicar-lo sol. Per poder fer ràpel, solen triar-se muntanyes o penya-segats que serien totalment impossibles de baixar de qualsevol altra manera. És imprescindible conèixer la tècnica, però el ràpel es pot practicar de manera autònoma, sense necessitat que una altra persona ens asseguri.
9. Heli-ski
Si esquiar fora de pista ja és un esport de risc, imagina't fer-ho en llocs recòndits on cal arribar en helicòpter. Sí, ho has llegit bé. L'Heli-ski consisteix en una modalitat de l'esquí en què els esquiadors es llancen des d'un helicòpter per poder accedir als cims més llunyans i baixar per muntanyes costerudes a les quals no es podria arribar de cap altra manera.
De fet, aquesta és una de les activitats més arriscades de la muntanya i exigeix una preparació física òptima, a més d'un bon coneixement de la tècnica. Comprovar el risc d'allaus és fonamental per sobreviure.
10. Busseig en cavernes
El busseig en coves o cavernes, també conegut com a espeleobusseig, es desenvolupa en un entorn natural complicat i a molta profunditat. El busseig ja és una activitat complexa pel que fa al material utilitzat i la tècnica de respiració i compensació que cal conèixer. Per part seva, el busseig en coves marines exigeix un coneixement extrem d'aquest esport i una força mental increïble.
11. Motocròs
El motocròs és un esport de risc, una disciplina del motociclisme que es desenvolupa en circuits sense pavimentar que inclouen salts, obstacles, girs i trucs. Tot això, mentre els participants lluiten per arribar en primera posició a la meta. Els que practiquen aquest esport asseguren que la descàrrega d'adrenalina és molt significativa, encara que hi ha un gran risc de patir accidents. Les condicions físiques i l'entrenament són crucials per poder participar en curses de motocròs i sortir-ne il·lesos.
Ara que ja coneixes els esports de risc més extrems del món, potser t'estàs plantejant provar-ne algun.
Tingues en compte que el risc és un component de pes en totes aquestes activitats extremes, de manera que una assegurança esportiva pot ser clau per practicar-les amb total tranquil·litat. Si necessites més informació per contractar una assegurança d'esports extrems, no dubtis a contactar-nos.
